A l’article «Súperclusters globals d’innovació», el seu autor Xavier Ferràs, reconegut acadèmic i expert en innovació, gestió tecnològica i estratègia empresarial, planteja una tesi clara: la innovació global ja no es reparteix entre països, sinó que es concentra en superclústers territorials capaços d’alinear talent, capital risc, coneixement científic i decisió política.
Per a un país com Andorra, petit en mida però ambiciós en visió, la pregunta no és si podem competir en volum, sinó si sabem competir en focus. Perquè quan els recursos són limitats, l’estratègia deixa de ser un luxe i esdevé una necessitat vital.
Molts d’aquests hubs — especialment a Àsia com el cas de Shenzhen — eren irrellevants fa a penes unes dècades i avui lideren la frontera tecnològica gràcies a polítiques sostingudes, lideratge estratègic i ecosistemes sense sitges, on investigació, indústria i finançament interactuen de forma constant.
La innovació, conclou Ferràs, no és un subproducte acadèmic ni un desbordament espontani del coneixement, sinó un fenomen social de proximitat, accelerat allà on l’ Estat actua com a emprenedor i la R + D s’ entén com a infraestructura crítica de país.
En el context del Global Innovation Index 2025, un superclúster d’innovació no és un parc tecnològic ni una suma de startups amb esperit emprenedor i bones intencions. És un ecosistema territorial d’ alta densitat innovadora on, de forma contínua, convergeixen:
Un superclúster produeix innovació de manera sistèmica, no ocasional o dispersa. No depèn del geni individual, sinó d’una xarxa social professional en la qual les idees troben ràpidament indústria, finançament i clients. Per això els grans hubs asiàtics o Silicon Valley concentren patents, ciència i capital: perquè allà innovar no és una cosa heroica, és una cosa quotidià.
La lliçó per a països petits com Andorra és nítida: no és una qüestió de mida, sinó de densitat, confiança i coherència estratègica.
Els països que aconsegueixen consolidar superclústers obtenen beneficis estructurals de gran calat:
Aquests beneficis venen acompanyats de reptes: concentració territorial, pressió sobre infraestructures, risc de dependència excessiva de certs sectors o de domini o control de l’ ecosistema per grans empreses, corporacions o entitats amb molt poder econòmic. Un superclúster no es crea i s’abandona: es governa, es cuida i es renova.
Per a Andorra, a més, hi ha un desafiament específic: l’escala econòmica. El nostre PIB i el nostre pressupost de despesa pública són reduïts en comparació amb els grans països líders en innovació. Fins i tot una aposta ambiciosa —com destinar progressivament entre un 7 i 8 % del pressupost públic a innovació en la pròxima dècada—, sent valent i necessària, no serà suficient si es dispersa. Quan no es pot apostar per tot, cal apostar molt bé per alguna cosa.
El Pla Nacional d’Innovació i Diversificació 2021-2030, revisat el 2025, marca una direcció clara: avançar cap a un hub tecnològic i d’innovació recolzat en infraestructures, talent i nous marcs regulatoris. El repte ara no és declaratiu, sinó estratègic i selectiu.
Andorra no ha de replicar models de superclúster generalista. La seva oportunitat passa per especialitzar-se en pocs sectors, on la seva mida, proximitat i qualitat institucional juguin a favor. Sectors on el valor no depengui de grans volums industrials, sinó de coneixement, confiança i capacitat d’integració: tecnologies digitals avançades, ciberseguretat i confiança digital, serveis financers innovadors, turisme intel·ligent, benestar i longevitat, sostenibilitat en entorns de muntanya. Dos o tres sectors ben escollits, amb ambició global.
En aquest camí, hi ha pilars irrenunciables:
Àsia ens ha demostrat que la innovació no és una qüestió d’herència cultural, sinó de decisions sostingudes en el temps. Shenzhen no va néixer innovadora; ho va decidir.
Andorra no serà mai un superclúster per la seva mida ni pel seu pressupost, sinó per la seva capacitat de triar, concentrar i executar amb coherència.
Perquè quan un país petit intenta fer-ho tot, es dilueix. I quan tria bé, multiplica el seu impacte.
Nota: aquest post s’ha publicat originàriament al blog: nachomartincoaching.com pel seu autor Ignasi Martín
Som una associació sense ànim de lucre amb la voluntat d’impulsar i crear espais de creació d’idees i coneixement, amb una vocació clara de servei als seus socis i a la societat andorrana.