Durant els darrers anys hem parlat de la intel·ligència artificial sobretot en termes d’innovació, competitivitat i productivitat. Ara comencem a parlar també d’una altra qüestió: què passarà amb el treball?
Les notícies recents ens obliguen a mirar aquesta pregunta amb més matisos. El passat 28 de setembre, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va advertir que la IA pot tenir un impacte especialment rellevant sobre determinades activitats externalitzades de la banca. La seva aplicació pot permetre que les entitats assumeixin internament processos que avui realitzen empreses subcontractades i que els professionals puguin dedicar menys temps a determinades tasques.
El 30 d’abril es va presentar un estudi de Funcas, la Fundación de las Cajas de Ahorros. En aquest estudi estima que la IA podria provocar, en l’escenari central, una destrucció bruta d’uns 2 milions de llocs de treball a Espanya entre 2025 i 2035, compensada parcialment per la creació d’uns 1,61 milions de noves ocupacions. El resultat seria una pèrdua neta aproximada de 400.000 llocs de treball.
Però hi ha una dada igualment important: entre 2,8 i 3,5 milions de treballadors podrien veure augmentada la seva productivitat gràcies a la complementarietat amb la IA, sense que els seus llocs desapareguin.
Per tant, el debat no és simplement «IA sí o IA no». És entendre com canviarà la composició del treball, quines tasques desapareixeran, quines apareixeran i quines capacitats necessitarem per treballar amb la IA.
Quan parlem de destrucció d’ocupació, sovint imaginem una màquina que substitueix directament una persona. La realitat pot ser molt menys visible.
Una empresa pot no acomiadar ningú i, simplement, deixar de cobrir una vacant. Pot no renovar una determinada subcontractació. Pot necessitar menys persones per gestionar el mateix volum d’activitat. O pot redistribuir les tasques entre una plantilla que, gràcies a la IA, és capaç de produir més.
Aquesta és una de les claus de l’anàlisi de Funcas: la destrucció estimada no significa que milions de llocs desapareguin de cop, sinó que moltes tasques que avui realitzen persones podrien passar a ser executades per sistemes d’IA. L’impacte es podria produir mitjançant reduccions de plantilla, menor reposició de vacants o reorganització de funcions.
I aquí apareix una qüestió empresarial fonamental. Si amb la mateixa plantilla podem fer més, què decidirem fer amb aquesta productivitat addicional?
Créixer? Reduir costos? Crear nous serveis? Invertir en innovació? Millorar l’experiència del client?
La resposta no la donarà la tecnologia. La prendran les empreses.
Hi ha, però, un altre fenomen que ACTINN considera especialment rellevant: què passarà amb els professionals júnior?
El diari digital “elEconomista.es” en un article del 23 de setembre, feia referència a un estudi internacional de Stanford i el King’s College London. Aquest estudi està basat en dades de 396.000 empreses i filials, 1.250 milions d’ofertes de treball i 154 milions de registres laborals en 41 països, i apunta que les empreses que adopten IA no necessàriament redueixen les seves plantilles. El que canvia és la seva composició: augmenta el pes dels perfils amb més experiència mentre disminueix el dels llocs d’entrada.
A Espanya, el fenomen apareix amb especial intensitat. I això ens porta a una paradoxa. Durant anys, moltes empreses han utilitzat les tasques més operatives com a escola professional. Un jove començava fent tasques senzilles, aprenia els processos, adquiria criteri, coneixia els clients i, amb el temps, assumia més responsabilitat.
Però moltes d’aquestes tasques són precisament les que la IA pot automatitzar. Si la IA elimina part de les tasques amb què tradicionalment apreníem una professió, com adquiriran experiència els professionals del futur?
Aquesta és una pregunta que les empreses, les universitats i les administracions hauran d’abordar. Perquè la transformació digital no pot significar només automatitzar les tasques d’entrada. També ha de significar crear noves formes d’aprenentatge professional.
La tecnologia no és, per si sola, ni creadora ni destructora d’ocupació. Transforma la manera com produïm.
La qüestió és com gestionem aquesta transformació. Per a les empreses, això implica repensar els llocs de treball, invertir en upskilling i reskilling i combinar les capacitats de la IA amb aquelles competències que continuen depenent especialment de les persones: criteri, creativitat, lideratge, comunicació, relació amb el client, presa de decisions i capacitat d’aprendre.
Per als professionals, significa assumir que l’aprenentatge continu ja no és una opció, sinó una part estructural de la vida laboral.
I per a les economies, significa preparar-se per una possible redistribució del talent. Aquí és on la perspectiva d’ACTINN ens porta també cap a Andorra.
I què pot significar per a Andorra? Andorra és una economia petita i oberta, on les persones, el coneixement i la capacitat d’innovació són actius essencials per a la competitivitat.
En aquest context, la IA pot tenir un doble efecte. D’una banda, pot ser una enorme oportunitat de productivitat i competitivitat. Una empresa petita pot accedir avui a capacitats tecnològiques que fins fa poc només estaven a l’abast de grans organitzacions. Automatitzar processos administratius, analitzar dades, millorar l’atenció al client o generar continguts pot permetre fer més amb equips relativament petits.
Això pot ser especialment rellevant per a les empreses andorranes. Però, d’altra banda, una economia petita també pot patir amb més intensitat la manca de determinats perfils professionals si no és capaç de generar, captar i retenir talent.
Per això, el repte d’Andorra no hauria de ser simplement adoptar IA. Hauria de ser convertir la IA en una palanca per augmentar el valor del talent que tenim i, alhora, desenvolupar el talent que necessitarem.
Això implica formació, transformació empresarial, innovació, nous models de treball i una relació més estreta entre empreses, institucions i sistema educatiu.
Les dades que tenim sobre la IA i l’ocupació encara contenen molta incertesa. Funcas estima aquesta possible pèrdua neta d’uns 400.000 llocs de treball a Espanya en el seu escenari central, però també identifica milions de treballadors que podrien augmentar la seva productivitat i una creació significativa de noves ocupacions.
Al mateix temps, l’evidència més recent ens mostra que la transformació pot afectar especialment com entren les persones al mercat laboral, i no només quantes persones hi treballen.
Per això, potser la pregunta més important no és quants llocs de treball destruirà la IA, sinó com volem redissenyar el treball perquè la tecnologia augmenti el valor de les persones.
Des d’ACTINN creiem que aquest és un dels grans reptes de la transformació digital perquè la competitivitat del futur no dependrà només de tenir més tecnologia. Dependrà de saber combinar millor tecnologia i talent.
I, en una economia com l’andorrana, aquesta combinació pot ser una de les grans oportunitats per construir un model més productiu, innovador i competitiu.
Autor de l’article: Nacho Martín (Director general d’ACTINN) – 01/10/26
Som una associació sense ànim de lucre amb la voluntat d’impulsar i crear espais de creació d’idees i coneixement, amb una vocació clara de servei als seus socis i a la societat andorrana.